Debats sobre el calamar gegant

La 14a reunió de l'Organització Regional de Gestió de la Pesca del Pacífic Sud (SPRFMO) se celebrarà a la ciutat de Panamà del 2 al 6 de març. Aquesta trobada és crucial per al futur de la pesca transfronterera d'alta mar, especialment per al calamar gegant (Dosidicus gigas), el cefalòpode més abundant de la Terra.

Des de la seva creació l'any 2012, l'SPRFMO ha tingut una missió clara: garantir la conservació i l'ús sostenible dels recursos dins la seva jurisdicció mitjançant un enfocament preventiu. Tanmateix, el seu rendiment real ha estat qüestionable. El cas del verat serveix d'exemple. Malgrat la llarga-pesca de verat del Perú, principalment per al consum humà, el Perú finalment va rebre només una quota del 2%, cosa que reflecteix una acció governamental insuficient i un poder de negociació limitat. Aquesta reunió a Panamà ofereix l'oportunitat d'evitar repetir aquest error.

A la reunió es tractaran nou propostes pel que fa a la conservació i gestió del calamar gegant. Actualment, la pesqueria de calamars gegants a alta mar es troba en un estat no regulat d'"accés obert", sense tant quotes de captura com normes clares. Això contrasta clarament amb l'estricta gestió dels vaixells pesquers artesanals nacionals per part del Perú i Xile dins de les seves aigües jurisdiccionals. Aquesta injusta asimetria normativa és un dels principals defectes del sistema internacional de governança de la pesca al Pacífic Sud.

Entre aquestes propostes, una destaca per la seva importància política i tècnica: establir quotes anuals de captures basades en la mitjana històrica de captures de les flotes-de fons. Aquesta iniciativa compleix plenament els principis de precaució esbossats a la Convenció sobre la Gestió de la Pesca a la Regió del Pacífic Sud (SPRFMO) i les directrius de la FAO. Si s'adopta, marcaria un canvi en la gestió de la pesca d'una explotació indiscriminada a una gestió basada en la-ciència. Sobretot quan es tracta d'espècies amb poblacions massives com el calamar gegant, és difícil explicar per què s'ha endarrerit la implementació d'un principi obligatori.

La urgència d'aquest debat és evident. A alta mar opera una flota asiàtica amb una enorme capacitat pesquera, amb un augment excessiu de les seves captures, fins i tot superant les captures del Perú en els darrers anys, com el 2024. Aquest creixement ha suscitat inquietuds al Comitè Científic de l'SPRFMO, que ha alertat dels riscos de continuar la pesca sense restriccions davant signes d'estrès en les poblacions de peixos.

En aquest context, el paper del govern peruà és indispensable. El Perú no només té un interès legítim en aquesta matèria sinó que també té una responsabilitat històrica. El Perú ha estat constantment un dels països que recolza fermament el desenvolupament d'aquesta pesca, a partir d'una petita flota pesquera que avança constantment cap a la formalització i el desenvolupament sostenible. Defensar aquest esforç en l'escena internacional no és un gest diplomàtic, sinó una obligació del govern davant els milers de famílies que depenen d'aquest recurs.

Tanmateix, la responsabilitat és compartida. Els tres estats costaners d'Equador, Perú i Xile han d'actuar més units, cosa que encara no s'ha aconseguit. Inevitablement, es qüestionarà el paper del Comitè Permanent del Pacífic Sud (CPPS). Creat per protegir els interessos pesquers regionals, el comitè no ha aconseguit tenir un paper rector ni articular una posició comuna i eficaç en fòrums com l'Organització Regional de Gestió de la Pesca del Pacífic Sud (SPRFMO).

De la mateixa manera, altres membres-els Estats Units, la Unió Europea, Austràlia, Nova Zelanda, Corea del Sud, Panamà i altres-també han d'examinar si les seves declaracions sobre el manteniment de la seguretat a alta mar i la sostenibilitat marina són coherents amb les seves decisions polítiques.

La reunió de Panamà no serà una reunió ordinària: serà un moment clau perquè l'Organització Regional de Gestió de la Pesca del Pacífic Sud demostri les seves intencions-si està realment compromesa amb la gestió de la pesca d'alta mar o simplement veient com s'esgoten els recursos.